Les dones d'aigua

Les dones d'aigua (també dites encantades, aloges,goges o paitides) són éssers de la mitologia popular. Són figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.
Les dones d'aigua sovint prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, llargues cabelleres daurades o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, que destrenades els cauen fins als peus. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos, o també amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Sovint són joves i encara que no tornen velles; són mortals. Això sí, arriben a viure més de mil anys.

Les trobam a Occitània, les daunas d'ayga; a l'Alvèrnia, les danne d'aigüe; a l'Aragó, les moras; a Astúries, les xanes; a Euskadi, les lamiak i a Cantàbria, les anjanas o mozas de agua.

Poden ser genis que afavoreixen els naixements i la fertilitat, que donen vida i regeneren constantment la creació. En aquests casos, la relació d'aquestes deïtats aquoses amb els humans sol ser favorable, però sempre torbadora: vetllen pels infants des que acaben de néixer, els eduquen i ensenyen a tenir voluntat d'heroi; però, de vegades els roben, se'ls enduen, per ensinistrar-los millor a sa manera. Tenen poders per guarir malalties, però també per ofegar i per fer perdre. Atrauen irresistiblement per amor, fins a l'oblit de la seva pròpia personalitat, per part dels seduïts. S'explica casos, en què han arribat a viure durant anys amb un marit que sabia, o no, que era una dona d'aigua, fent-se passar durant tot el temps com una dona normal i corrent, amb la condició de no fer alguna cosa que s'assenyala com a tabú. Si algun dia, l'home, es desfà del tracte, o l'incompleix per descuit, adéu-siau, s'ha dit, que la dona d'aigua desapareixerà, i no la tornarà a veure mai en la seva vida.

A Mallorca, la més coneguda és na Maria Enganxa, que segons la tradició viu dins tots els pous i cisternes i amb un ganxo se'n porta dins l'aigua als nins agosarats que guaiten per coll del pou. En aquest cas, la dona d'aigua ni és bella ni precisament bondadosa!

Mitcat