dilluns, 29 de desembre del 2014

L'home dels nassos



L'Home dels Nassos és un personatge mitològic que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cap d'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona.
Tradicionalment, se sol explicar als infants que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Se'ls hi explica de tal forma que els nins i les nines s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.
Per arrodonir la broma, se solia dir que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Als pobles petits, es deia que apareixia a l'església i devorava la pica de l'aigua beneïda.

A Mallorca a més de dir anar a veure l'Home dels Nassos es deia anar a veure matar l'Home dels Nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma el dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l'Estendard, i s'hi disparaven salves d'honor, just al davant la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l'Estendard o bandera nacional.

dissabte, 20 de desembre del 2014

Llegir en família


https://www.facebook.com/profile.php?id=100008641325704&pnref=lhc

25 cortometrajes para educar en valores

El cine ha llevado a la gran pantalla muchas películas en las que se tratan temas relacionados con el mundo de la educación. Continuamos ampliado esta entrada con vuestras propuestas hasta alcanzar los 25 cortometrajes para educar en valores. Con ellos, el alumnado reflexionará sobre la amistad, la solidaridad, el trabajo en equipo, el respeto a las personas…

Cuerdas1. Cuerdas: El guionista y director Pedro Solís García dirige esta pequeña obra de arte que ha sido reconocida recientemente con el Premio Goya 2014 al Mejor Cortometraje de Animación. La ternura, la amistad, la inocencia o la generosidad son algunos de los valores tratados.

El vendedor de humo2. El vendedor de humoEste corto animado plantea diferentes cuestiones alrededor de las cuales los alumnos tienen la oportunidad de reflexionar: el consumismo, la picaresca, cómo en ocasiones le damos demasiada importancia a las apariencias…




3. El hombre orquesta
El hombre orquestaLa factoría de animación Pixar es la autora de este cortometraje (también de animación) cuya trama recoge la importancia de trabajar en grupo. Asimismo, refleja que las rivalidades no siempre son buenas, en especial cuando son llevadas al extremo y esto implica dañar al resto de compañeros.



4.El viaje de Said Coke Riobóo dirigió en 2006 este cortometraje musical de animación hecho con plastilina. En él se plantea el problema de la inmigración, y también quiere educar en valores como la solidaridad.

El viaje de SaidPipas 

5.PipasAvalada por diferentes premios y conocimientos, Pipas refleja la importancia de aprender y muestra el fracaso escolar de la sociedad a través de la mirada de dos chicas jóvenes.


La flor más grande del mundo
6.La flor más grande del mundoEl cortometraje ‘La flor más grande del mundo’ está basado en un cuento escrito por el Premio Nobel de Literatura José Saramago. Se da la circunstancia de que este corto (elaborado con la técnica stop-motion) cuenta con la colaboración del propio Saramago que pone voz a la historia que se cuenta y, además, tiene su propio personaje. En ella se hace un llamamiento a la solidaridad y las relaciones humanas, en un mundo donde la falta de ideales, el egoísmo o el individualismo prevalecen por encima de otros sentimientos.

El Circo de las Mariposas7. El Circo de las MariposasInteresante propuesta que, seguramente, llamará la atención de los estudiantes. Valores como el respeto o la dignidad son tratados en este cortometraje que también plantea otros miedos y temores a los que todos (en alguna que otra ocasión) hemos tenido que hacer frente: la necesidad de sentirse aceptados por los demás, romper con las barreras que muchas veces nos ponemos nosotros mismos y que nos impiden alcanzar nuestros deseos…
El Cazo de Lorenzo8. El Cazo de LorenzoEducar en la diversidad. Éste es el mensaje que transmite el cortometraje ‘El Cazo de Lorenzo’, una propuesta basada en el cuento de la escritora Isabelle Carrier: relata la vida de Lorenzo, un niño de corta edad y diferente a los demás que un día descubre que las personas buenas también existen. El cazo de color rojo que siempre le acompaña representa las dificultades y los obstáculos a vencer.
Por cuatro esquinitas de nada 
9. Por cuatro esquinitas de nadaEl mensaje que transmite es similar al que arroja ‘El Cazo de Lorenzo’: aceptar a las personas que, por un motivo u otro, son diferentes a nosotros. Hay que ser tolerantes y solidarias con ellas e integrarlas en nuestro ambiente, no cambiar su forma o manera de ser. En este caso, sus protagonistas no son personas sino figuras geométricas; en concreto, un cuadrado y varios círculos.
The Lost Thing10. The Lost ThingEn 2011 esta cinta consiguió el Oscar al mejor corto animado. Es una llamada de atención al estilo de vida que llevamos y que, muchas veces, no nos deja ver lo que le ocurre a las personas que tenemos alrededor, sus problemas…  



Cortometraje Destiny11. DestinyEl corto de animación Destiny es obra de cuatro alumnos de la escuela francesa Bellecour Ecoles d’art: Fabien Weibel, Sandrine Wurster, Victor Debatisse y Manuel Alligné. Visualmente resulta exquisito y la historia plantea varias cuestiones como el paso del tiempo, la posibilidad de cambiar nuestro destino, la rutina del día a día, las obsesiones que podemos llegar a tener y que nos impiden avanzar… A much@s os recordará a la película protagonizada por Bill Murray ‘Atrapado en el tiempo’.
No abuses, es mejor no ser un guays12. No abuses. Es mejor no ser un guaisSe trata de un cortometraje que quiere enseñar que hay que respetar siempre a las personas y aceptarlas como son. Asimismo, nos recuerda que no tenemos que cambiar nuestra forma de ser para que los demás nos acepten.



Corto Un Conte13. Un ConteApenas tiene una duración de dos minutos y no tiene diálogos hablados. Un Conte es un cortometraje (también de animación) que relata el drama social de la violencia en el ámbito doméstico a través de una caballero enmascarado que sale al rescate de una mujer joven.
Corto The Moon (La Luna) 
14. La Luna: Este corto de la factoría Pixar relata la vida de un niño de corta edad que tiene que empezar a madurar antes de lo que cree. Un día empezará a trabajar con su padre y su abuelo; a partir de ese momento deberá elegir si quiere seguir los pasos de la familia o forjar su propio destino.
Corto Presto15. PrestoEs otro de los cortos de animación de los estudio Pixar que, en esta ocasión, trata los problemas que se derivan del exceso de ego con un toque de humor y de ingenio.



Cortometraje Doll Face  16. Doll FaceSe estrenó en 2005 y es una crítica a los medios de comunicación y los estereotipos femeninos que en ocasiones transmiten. Es importante aceptarnos y aceptar a los demás como son, tanto por su apariencia como forma de ser.





Cortometraje La Oveja Peluda17. La Oveja Pelada
La Oveja Peluda se suma también a la lista de cortometrajes de la factoría Pixar para educar en valores. Transmite el mensaje de que tenemos que saber afrontar los problemas que vamos encontrándonos en el día a día y superar las frustraciones que en ocasiones nos impiden progresar y ver más allá.

Cortometraje El Puente 18. El puenteSus protagonistas son un mapache, un oso, un consejo y un ciervo: enseñará a los estudiantes el respeto a los demás y el consenso a la hora de resolver los problemas y no mirar siempre por los intereses personales.



Cortometraje El gigante egoísta 19. El gigante egoístaEstá basado en un cuento escrito por Óscar Wilde; propaga el mensaje de la generosidad, la necesidad de brindar ayuda a los demás cuando lo necesiten, de escuchar, de pedir perdón si la situación lo requiere… También muestra las consecuencias de los comportamientos egoístas.




Cortometraje El alfarero20. El alfareroEl interés por hacer bien las cosas, la motivación, las ganas de emprender nuevos proyectos, de transmitir magia y unas cuantas dosis de amor en aquello que hacemos… son algunos de los temas planteados en este cortometraje que cuenta la historia de un maestro y su discípulo al que enseña a trabajar el barro.


Mi hermanito de la luna
21. Mi hermanito de la luna: Este cortometraje nos acerca al autismo a través de la mirada de una pequeña que nos habla de este trastorno neurológico que padece su hermano. Y lo hace de una manera especial, recalcando la idea de que hay que respetar a las personas.



Shh! Silence Helps Homophobia
22. Shh! Silence Helps Homophobia: Está en inglés y en él se refleja la cultura del silencio, el bullying y la homofobia. Shh! Silence Helps Homophobia habla de aceptación, respeto y ayuda, nunca fomentando valores como la violencia o el racismo.



El pez feliz23.El pez feliz: Se trata de un cortometraje animado que ha recibido varios premios y cuya historia está basada en el cuento ‘A Fish that Smiled at Me’ de Jimmy Lao. El pez feliz habla sobre el valor de la libertad a través de un hombre solitario que encuentra en su mascota (un pez) una excelente compañía.


Canción de lluvia24. Canción de lluvia: Refleja el valor de la amistad a través de la historia de un niño y un zorro en la gran ciudad.




La pobre cigüeña25. La pobre cigüeña: Este cortometraje de animación firmado por la factoría Pixar relata el valor de la tolerancia y la amistad a través de esta entrañable y divertida historia en la que también tiene cabida la responsabilidad.

http://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/cortometrajes-educar-en-valores/16455.html

divendres, 19 de desembre del 2014

Tió de Nadal


El tió de Nadal (també anomenat simplement tió, tronc de Nadal, soca, xoca o tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns Aragó[1] (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal) i Andorra. Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, una caixa, etc. de mides diferents segons convé per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l’auguri del renéixer de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.

També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió. És adequada per a referir-se a la festa, però no al tió en si mateix. La paraula té l'origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu, per exemple: "Caga, tió,/ ametlles i torró".


El Tió de la Freita és una tradició i un element característic de la mitologia dels Pirineus i en concret de la Seu d'Urgell similar al Tió de Nadal.
Segons la tradició, els minairons realitzaven joguines als nens. Un dia un personatge anomenat Peirot va segrestar-los i els va condemnar a estar quiets sense fer res. Els joves de la Seu d'Urgell es van enfrontar al Peirot i els van alliberar i aquests com a mostra d'agraïment treballen sense descans a l'interior del Tió de la Freita.
L'any 2009 es va publicar un llibre infantil escrit per Albert Galindo titulat "La Seu d'Urgell", el qual es basa en el Tió de la Freita

Pare Noel o Pare Nadal?

I per què no ‘Pare Nadal’?

Us heu parat mai a pensar per què diem Pare Noel? És a dir, per què fem servir el mot francès Noël? Té tradició aquest híbrid catalano-francès? No seria més lògic de dir-ne Pare Nadal, com ja s’havia dit temps enrere? Què fan les altres llengües?
Anem a pams. Les tradicions nadalencques més ancestrals de l'àrea catalanoparlant són fer cagar el tió i els Reis d'Orient. En canvi, fora de casa nostra l’encarregat de portar presents a la mainada és Sant Nicolau, molt venerat a tot el món. El nom neerlandès d’aquest sant evolucionà fins a Sinterklaas. I com que els neerlandesos fundaren Nova York (al segle XVII) allà hi fou conegut amb aquest nom, que al segle XIX ja s’havia corromput en Santa Claus.
gorrapareNadalPer aquesta raó Santa Claus no és pas el nom que es fa servir a tot el món anglosaxó. A Anglaterra i al Canadà en solen dir Father Christmas (literalment, Pare Nadal). I en la gran majoria de les llengües del nostre voltant s’han basat en aquest nom: en francès, Père Noël; en italià, Babbo Natale; en alemany, Weihnachtsmann; en neerlandès, Kerstman; en romanès, Moș Crăciun; en llatí, segons la Wikipedia, Pater Natalis
L’espanyol és pràcticament l’única llengua que fa això tan estrany d’agafar una part del nom del francès (llevant-ne encara la dièresi): Papá Noel. Certament, també el portuguès en diu Papai Noel, per bé que convivint amb la forma emancipadora Pai Natal.
Vist tot això, oi que és més lògic que en diguem Pare Nadal?
Bon Nadal i bon any!
(Si voleu saber curiositats sobre l’origen dels noms de les tradicions nadalenques, us recomanem molt vivament dos articles del lingüista Gabriel Bibiloni, que ens parlen de Sant Nicolau i dels Reis de l’Orient.)

http://blocs.mesvilaweb.cat/llengua/?p=265448

dimecres, 17 de desembre del 2014

divendres, 12 de desembre del 2014

L'amable llop ferotge

Avui, a tercer hem presentat L'amable llop ferotge. Una simpàtica història que toca molt indirectament el Nadal.

dilluns, 1 de desembre del 2014

El Peix Nicolau


El Peix Nicolau, se suposa que era un jove que, com les sirenes, era mig peix i mig humà. Les diverses llegendes i contes que en parlen arreu de la Mediterrània conten històries diverses sobre encantaments i misteris marins.
En la versió de les Rondalles Mallorquines, en Nicolau era un nin que sempre volia estar en remull a la mar i la seva mare, cansada, un dia li digué -mal tornassis peix-.
La maledicció es va fer realitat de cintura per avall. El dugueren a la mar on hi trescà gairebé tots els racons. Això el va permetre crear les cartes de navegar.
Però mai havia trescat el Saluet entre Santa Margalida i Artà i, tot i que l'advertiren del perill, hi va voler anar i hi va morir ofegat. La rondalla acaba advertint del perill d'aquest lloc, on un ésser tan destre amb les qüestions de la mar hi va perdre la vida.
Altres versions diuen que segueix viu, i que cada març surt del seu cau per saber si hi ha cap novetat de la terra des de l'any passat, fa un passeig i un cop ja ha vist el que volia, se'n torna al seu palau sota les aigües.
La rondalla a Mallorca sembla estar molt estesa, perquè Mossèn Alcover la va recollir a Manacor, Puigpunyent i Pollença. 

Per ampliar informació sobre aquest curiós ésser mitològic pot ser interessant clicar el següent enllaç:

Des Recó, Jordi. Rondalles mallorquines, tom XXIV. Ed Moll.