divendres, 31 d’octubre del 2014

El drac de na Coca

 Una de les llegendes més populars de Ciutat és del Drac de Na Coca. Conta la llegenda que en el segle XVII un temible drac vivia en el laberint de clavegueres de la ciutat de Palma. Aprofitava les nits per a sortir al carrer i sembrar el pànic entre la població, ja que devorava a qui es posés al seu abast. Aquells pocs qui amb sort van aconseguir escapar a la voracitat de la bèstia, la descrivien d’enormes dimensions, coberta d’escates i amb una llarga cua serpentejant que arrossegava rere les seves quatre potes. Ningú s’atrevia a plantar-li cara. 
Una nit, el cavaller Bartomeu Coch, governador d'Alcúdia, va arribar a la ciutat de Palma per a cortejar a la seva enamorada. Va entrar per les murades, es va endinsar pel carrer de la Portella fins a arribar a la casa de la seva estimada. Conversant amb ella estava quan els va sorprendre el drac. El cavaller, fent honor al seu nom, va respondre hàbilment desembeinant la seva espasa i finalment va donar mort al rèptil. Bartomeu Coch el va agafar i el va arrossegar fins a la finestra de la seva estimada, a qui l’hi va oferir com prova del seu amor. 
Adornada o no per la imaginació popular, la història diuen que va succeir. I de fet, en el Museu Diocesà s’hi exposa l’exemplar momificat de la llegenda del Drac de Na Coca; una donació que van fer els descendents del Capità Coch a principis de segle XX. Just enfront del museu, el turista atent, hi podrà trobar també una escultura d’un drac grimpant per les parets d’un edifici. 
Precisament per a conèixer aquestes històries i situar-se en aquests escenaris reals, petjades de la història popular es realitzen itineraris nocturns i diurns on es reviuen les històries i llegendes de Palma.

IB3
Dracs de llegenda


dijous, 30 d’octubre del 2014

Les mopis

Mopi (pl. mòpies) Mopius querux.Les Mopis són unes criatures misterioses que viuen a les Balears des de temps immemorials, sempre amagades entre la vegetació, sobre els arbres i a qualsevol racó. Sempre surten de nit i ningú coneix ben bé la seva forma, però les seves aparicions són documentades fins hi tot a les Rondalles Mallorquines de Mossèn Alcover ( Jordi d’es Racó). Es caracteritzen pel seu caràcter silenciós i aquest fet juntament amb els seus hàbits nocturns els fan mals de trobar i son poques les vegades documentades que algú n’ha pogut caçar una. L’habitat del Mopi es reparteix per tota l’orografia de les Illes, però és a Mallorca i sobre tot a la Serra de Tramuntana on es troba la colònia de Mopis més nombrosa, preferint boscos espessos i llocs apartat de la civilització. De la seva alimentació poc se’n sap , de fet es desconeix quin són el seus costums alimentaris bàsics , el que si és cert és que la seva adaptació a l’entorn és excepcional i tant pot trobar refugi i alimentació dins un estable , com es pot amagar dins els parcs de les mateixes ciutats, traient l’aliment directament de les escombraries o dels comerços tancats.

Obviament no en podem adjuntar cap il·lustració però sí que les hem sentides, i si algun dia, amics i amigues lectors i lectores n'aconseguiu una imatge, vos pregam que ens la faceu arribar. Per part nostra ens comprometem també a seguir cercant!

Molta sort en aquesta recerca científica!
 MITCAT

Tots Sants


S'acosta la nit de Tots Sants i avui hem parlat de l'origen cèltic de la celebració.
Hem iniciat l'activitat amb una sorpresa que els infants havien d'endevinar (unes castanyes), a continuació hem parlat dels celtes i les seves creences i com a cloenda de la sessió hem contat una història de por!




dilluns, 27 d’octubre del 2014

La castanyada

CASTANYADA, LA (LA GALERA POPULAR)Aquesta setmana, amb els infants de segon cicle treballam el conte La Castanyada.

 Vet aquí que la tardor ja ha arribat el poble. Els dies s'escurcen, els arbres perden les fulles i una flaire de castanyes torrades ha perfumat tots els carrers. Tothom s'afanya a tancar-se a casa per menjar moniatos i castanyes torrades!
Tothom? No, tothom no! En Pere Ceballot, com sempre despistat , no ha pres les precaucions tradicionals en la nit de Tots Sants!


Un conte divertit que introdueix als infants de primer i segon cicle en les tradicions de la nit de Tots Sants.

Mentre esperam que el temps propi de la tardor faci acte de presència, vos proposam, com a complement de l'activitat, fer un repàs del vocabulari dels elements propis d'aquesta estació.

dijous, 16 d’octubre del 2014

FIET 2014

La Fira de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears (FIET),  des de l’any 2002 se celebra a Vilafranca de Bonanya i plega milers de persones i desenes de companyies i professionals de la gestió teatral, per convertir Vilafranca en un aparador del teatre per a infants i joves fet a les Illes i més enllà de les nostres fronteres.  

Com en les passades edicions, Vilafranca esdevé un espai de mostra, d’intercanvi d’experiències i projectes, on programadors i públic familiar i jove poden gaudir dels millors espectacles de teatre i animació de qualitat. 
A més a més, també s’han  programat espectacles adreçats als centres educatius. Tots els centres educatius estan convidats a participar a les diferents propostes teatrals programades especialment per a ells i adreçades a totes les edats. 

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Follets, manairons, fameliars...

La gent menuda
Aquest curs hem reprès la tasca d'acondicionar la biblioteca per poder-la utilitzar. Curiosament ens estam trobant amb coses fora de lloc, objectes inesperats... Podria ser obra d'un petit geni?

Els nostres genis menuts estan segurament emparentats amb els penats romans, els gnoms de les muntanyes nòrdiques o amb els nans minaires que custodiaven els tresors subterranis. Però els nostres genis menuts tenen un caire més casolà: viuen a les cases amb la gent, són d'un tarannà trapasser i murri però normalment no són ni venjatius ni cruels. Els follets, la denominació dels quals varia segons la geografia -esquitxó, esperit, minairó, foc follet, ventada, nan, gnom, dimoni boiet, fameliar- mostren, però, trets similars. 
Els follets treballen si se'ls sap menar,però si no se'ls dona feina, ni menjar, es desfermen i cometen tota mena de desastres.
On son avui els follets? No ho sabem, però difícilment sabrien circular pels nostres pisos estrets, sense racons, ni secrets, ni misteris, amb el televisor tot el dia engegat, sense llocs d'ombra, sense el caliu de la llar de foc, sense portes que grinyolin, ni escletxes per on xiuli el vent...(Mitcat)



Les dones d'aigua

Les dones d'aigua (també dites encantades, aloges,goges o paitides) són éssers de la mitologia popular. Són figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.
Les dones d'aigua sovint prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, llargues cabelleres daurades o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, que destrenades els cauen fins als peus. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos, o també amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Sovint són joves i encara que no tornen velles; són mortals. Això sí, arriben a viure més de mil anys.
Les trobam a Occitània, les daunas d'ayga; a l'Alvèrnia, les danne d'aigüe; a l'Aragó, les moras; a Astúries, les xanes; a Euskadi, les lamiak i a Cantàbria, les anjanas o mozas de agua.
Poden ser genis que afavoreixen els naixements i la fertilitat, que donen vida i regeneren constantment la creació. En aquests casos, la relació d'aquestes deïtats aquoses amb els humans sol ser favorable, però sempre torbadora: vetllen pels infants des que acaben de néixer, els eduquen i ensenyen a tenir voluntat d'heroi; però, de vegades els roben, se'ls enduen, per ensinistrar-los millor a sa manera. Tenen poders per guarir malalties, però també per ofegar i per fer perdre. Atrauen irresistiblement per amor, fins a l'oblit de la seva pròpia personalitat, per part dels seduïts. S'explica casos, en què han arribat a viure durant anys amb un marit que sabia, o no, que era una dona d'aigua, fent-se passar durant tot el temps com una dona normal i corrent, amb la condició de no fer alguna cosa que s'assenyala com a tabú. Si algun dia, l'home, es desfà del tracte, o l'incompleix per descuit, adéu-siau, s'ha dit, que la dona d'aigua desapareixerà, i no la tornarà a veure mai en la seva vida.
A Mallorca, la més coneguda és na Maria Enganxa, que segons la tradició viu dins tots els pous i cisternes i amb un ganxo se'n porta dins l'aigua als nins agosarats que guaiten per coll del pou. En aquest cas, la dona d'aigua ni és bella ni precisament bondadosa!







divendres, 10 d’octubre del 2014

El Jardí Màgic

 El Jardí Màgic és un cicle d'activitats que es realitza als Jardins de La Misericòrdia, a Palma, i sempre en dissabte.
Demà, dissabte 11 octubre, a les 11h 00', l'actuació correrà a càrrec dels components d'Arsis Produccions Musicals, que posaran en escena l'espectacle 'En Joan des fabiolet'. La representació va especialment adreçada al públic infantil i familiar i englobarà diverses escenes de teatre, música i literatura.



http://www.conselldemallorca.net/?id_section=1&action=news&id_article=20806&id_parent=1

dimarts, 7 d’octubre del 2014

El Comte Mal



.
El Comte Mal és en certa forma l'equivalent mallorquí del Comte Arnau de Catalunya. 
Aquest personatge, segons una de les llegendes de les que n'és protagonista, estaria condemnat a vagar durant tota l’eternitat com a una ànima en pena sobre un cavall flamíger i verd fosforescent, per a redimir les seves malifetes. 
Aquest comte realment nomia Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét. Era el segon comte de Santa Maria de Formiguera (1627-1694), senyor de les cavalleries d’Hero, Santa Margalida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó a Calvià.



Al palau de Can Formiguera, la seva casa de Ciutat de Mallorca al costat de la Seu, en el carrer de la Portella, la llegenda diu que el Comte Mal hi va fer construir, amb l'ajuda del diable, la torre que caracteritza aquest edifici per a poder contemplar la seva estimada, una monja del convent de les Clarisses.
En el mateix sentit, la tradició esmenta l'existència d'una galeria subterrània que comunicava el convent amb el casal.
Font: Viqupèdia

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Els ermassets

Al llarg del curs vos presentarem alguns personatges mitològics o llegendaris.
Sabeu qui són els ermassets?  On víuen? Què fan?
A prop de l'ermita de Maristela, a Esporles, devora el cim de la muntanya, hi ha la cova dels Ermassets. Segons la llegenda, recollida per mossèn Alcover, un ermasset és un ésser de mitjana estatura, de color verd, molt magre i amb ulls grossos, amb les orelles tres vegades les d'un home, braços i mans allargats, amb ungles ben esmolades, cames primes però molt àgils. L'ermasset és l'encarregat de custodiar el tresor que hi ha al fons de la cova i que, naturalment, ningú no ha trobat. De moment...
Creus que un ermasset és un personatge real? Cerca més informació, i si la trobes envia-nos-la en forma de comentaris a aquest mateix blog!