Les dones d'aigua
(també dites encantades, aloges,goges o paitides) són éssers de la
mitologia popular. Són figures femenines que habiten en indrets com
estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i
grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües
i llacs de cristall subterranis.
Les dones d'aigua
sovint prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda,
llargues cabelleres daurades o pelroges fulgurants als raigs del sol
o a la llum de la lluna, que destrenades els cauen fins als peus. Van
nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes
del seu cos, o també amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit.
Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys
corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment.
Sovint són joves i encara que no tornen velles; són mortals. Això
sí, arriben a viure més de mil anys.
Les trobam a
Occitània, les daunas d'ayga; a l'Alvèrnia, les danne d'aigüe; a
l'Aragó, les moras; a Astúries, les xanes; a Euskadi, les lamiak i
a Cantàbria, les anjanas o mozas de agua.
Poden ser genis que
afavoreixen els naixements i la fertilitat, que donen vida i
regeneren constantment la creació. En aquests casos, la relació
d'aquestes deïtats aquoses amb els humans sol ser favorable, però
sempre torbadora: vetllen pels infants des que acaben de néixer, els
eduquen i ensenyen a tenir voluntat d'heroi; però, de vegades els
roben, se'ls enduen, per ensinistrar-los millor a sa manera. Tenen
poders per guarir malalties, però també per ofegar i per fer
perdre. Atrauen irresistiblement per amor, fins a l'oblit de la seva
pròpia personalitat, per part dels seduïts. S'explica casos, en què
han arribat a viure durant anys amb un marit que sabia, o no, que era
una dona d'aigua, fent-se passar durant tot el temps com una dona
normal i corrent, amb la condició de no fer alguna cosa que
s'assenyala com a tabú. Si algun dia, l'home, es desfà del tracte,
o l'incompleix per descuit, adéu-siau, s'ha dit, que la dona d'aigua
desapareixerà, i no la tornarà a veure mai en la seva vida.
A
Mallorca, la més coneguda és na Maria Enganxa, que segons la
tradició viu dins tots els pous i cisternes i amb un ganxo se'n
porta dins l'aigua als nins agosarats que guaiten per
coll del pou. En aquest cas, la dona d'aigua ni és bella ni precisament bondadosa!
