dilluns, 14 d’abril del 2014

Sant Jordi

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

Dites populars

Dites i refranys sobre Sant Jordi, majoritàriament recollits per Joan Amades en el seu Costumari català : el curs de l'any.
    Sant Jordi de Bernat Martorell (1390-1452)
  • El bitxac per Sant Jordi és nat.
  • Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu.
  • Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.
  • Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap.
  • No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.
  • Per Sant Jordi mata l'aranya de dins de l'arna.
(var.) Per Sant Jordi, mata l'aranya.
  • Per Sant Jordi, roses.
  • Per Sant Jordi s'han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n'hau.
  • Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats.
  • Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.
  • Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.
  • Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita i Sant Joan el torna sagramental.
  • Si plou per Sant Jordi, les cireres en orris.

Llegenda de Sant Jordi i el drac

La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda Àuria". Prompte es va escampar per tot Europa fins a arribar a tota la Corona d'Aragó.

Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.
Així es va fer durant molt de temps i el monstre se'n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa Cleodolinda era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se'l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai. D'aquest roser el jove cavaller tallà una rosa i l'oferí a la princesa.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar la vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.

dijous, 10 d’abril del 2014

La catifa voladora de la bruixa Brunilda

I avui encara hem fet coses més difícils. Vos imaginau tot un grup de nins i nines de segon, volant en una catifa voladora?

Això sí, hem volat de la mà de la Bruixa Brunilda!

La bruixa Brunilda

dilluns, 7 d’abril del 2014

Sant Jordi

Enguany, sant Jordi, també conegut com el dia del llibre, coincidirà amb les vacances de Pasqua. 
Si bé no podrem celebrar aquesta diada a l'escola, tindrem més temps per anar a passejar i mirar les parades de llibres als carrers de Palma. El dissabte, 26 d'abril, a la plaça de la Vila 10h, a Santa Maria, continua la festa amb l'activitat La biblioteca surt al carrer: sembram històries….
representació de “L’arbre poruc” a càrrec d’Es Bruix Teatre, Ball de capgrossos de la Colla de Gegants, i paradetes de venda de llibres nous i vells…

El dia del llibre (23 d'abril)té el seu origen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l'època medieval per als homes pel fet de regalar roses, i des de  1925 de regalar un llibre. Internacionalment, és promoguda per la UNESCO, que va establir-la el 1995.

divendres, 4 d’abril del 2014

Un vídeo...

Andersen-hc.jpgEn aquesta ocasió i per conmemorar el dia internacional del llibre infantil, vos proposam veure aquest vídeo d'animació, en castellà, sobre la vida de Hans Christian Andersen.
Hans Christian Andersen

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hans_Christian_Andersen

dijous, 3 d’abril del 2014

Els tres llobatons i el porc dolent


Avui, amb infants de segon hem contat Els tres llobatons i el porc dolent: Una variació molt divertida del conte dels tres porquets, amb unes meravelloses il·lustracions . Hem aprés algunes coses sobre el món de la construcció i fins i tot hem ballat una espècie de tarantel·la!