Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval. Tant pel caràcter com per la indumentària, representa l’ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza aquesta festa: sol anar disfressat d’una manera estrambòtica i en tot moment manté una actitud arrauxada, burleta i descarada. Habitualment apareix el dissabte de carnaval, moment en què comencen les celebracions. Inaugura el cicle carnavalesc amb un discurs que sol repassar en clau satírica les principals efemèrides de l’any i acaba convidant tota la ciutadania a unir-se a la diversió desenfrenada. La resta de dies fins al Dimecres de Cendra es dedica a presidir balls de màscares, rues i tota mena de desfilades.

Finalment, el dimarts de carnaval és jutjat pel seu mal comportament i condemnat a mort. Després de llegir el testament, sempre impregnat pel missatge de gaudir de la vida despreocupadament, és cremat en un lloc públic. Agafant el Rei Carnestoltes com a boc expiatori: d’aquesta manera es representa el final del període de carnaval i l’inici de la Quaresma, set setmanes presidides per l’austeritat i l’abstinència.
 A Menorca i a pobles de Mallorca com Algaida, aquest personatge rep el nom de Camestortes.
 http://www.festes.org/directori.php?id=989

Els Reis!

Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient o simplement els Reis (sovint anomenats en bona part del català occidental els Reixos), són uns mags (o savis, segons la traducció) que van portar regals a Jesús, guiats per un estel. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
L'Evangeli segons Mateu (l'únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (sacerdots zoroastrians, per bé que en algunes traduccions hi diu savis) que venien d'orient. Amb els segles, aquests mags van esdevenir astròlegs i després reis.
En l'evangeli apòcrif de Tomàs es diu que tenien algun vincle familiar, i també que van venir amb 3 legions de soldats: una de Pèrsia, una de Babilònia i una altra d'Àsia. Aquests tres llocs eren en aquells temps indrets de gran reconeixement per la seva cultura. En la iconografia religiosa i popular van prendre les formes actuals i la tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun.
A les esglésies orientals els reis tenen diversos noms, però a Occident els noms es van assentar des del segle VIII en llatí: Caspar, Melchior, Balthasar, i en català com a Melcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar, derivats d'una crònica manuscrita grega d'Alexandria del segle V, traduïda el 1606 al llatí com a Excerpta Latina Barbari.


La Nit de Reis se celebra a la península Ibèrica, a Itàlia, a Baviera i en altres països d'Europa i Amèrica del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per tal que els Reis satisfacin els seus desitjos).

Font: Viquipèdia

Pare Noel o Pare Nadal?

I per què no ‘Pare Nadal’?

Us heu parat mai a pensar per què diem Pare Noel? És a dir, per què fem servir el mot francès Noël? Té tradició aquest híbrid catalano-francès? No seria més lògic de dir-ne Pare Nadal, com ja s’havia dit temps enrere? Què fan les altres llengües?
Anem a pams. Les tradicions nadalencques més ancestrals de l'àrea catalanoparlant són fer cagar el tió i els Reis d'Orient. En canvi, fora de casa nostra l’encarregat de portar presents a la mainada és Sant Nicolau, molt venerat a tot el món. El nom neerlandès d’aquest sant evolucionà fins a Sinterklaas. I com que els neerlandesos fundaren Nova York (al segle XVII) allà hi fou conegut amb aquest nom, que al segle XIX ja s’havia corromput en Santa Claus.
Per aquesta raó Santa Claus no és pas el nom que es fa servir a tot el món anglosaxó. A Anglaterra i al Canadà en solen dir Father Christmas (literalment, Pare Nadal). I en la gran majoria de les llengües del nostre voltant s’han basat en aquest nom: en francès, Père Noël; en italià, Babbo Natale; en alemany, Weihnachtsmann; en neerlandès, Kerstman; en romanès, Moș Crăciun; en llatí, segons la Wikipedia, Pater Natalis…
L’espanyol és pràcticament l’única llengua que fa això tan estrany d’agafar una part del nom del francès (llevant-ne encara la dièresi): Papá Noel. Certament, també el portuguès en diu Papai Noel, per bé que convivint amb la forma emancipadora Pai Natal.
Vist tot això, oi que és més lògic que en diguem Pare Nadal?
Bon Nadal i bon any!
(Si voleu saber curiositats sobre l’origen dels noms de les tradicions nadalenques, us recomanem molt vivament dos articles del lingüista Gabriel Bibiloni, que ens parlen de Sant Nicolau i dels Reis de l’Orient.)

http://blocs.mesvilaweb.cat/llengua/?p=265448

El Comte Mal

.

El Comte Mal és en certa forma l'equivalent mallorquí del Comte Arnau de Catalunya. 

Aquest personatge, segons una de les llegendes de les que n'és protagonista, estaria condemnat a vagar durant tota l’eternitat com a una ànima en pena sobre un cavall flamíger i verd fosforescent, per a redimir les seves malifetes. 

Aquest comte realment nomia Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét. Era el segon comte de Santa Maria de Formiguera (1627-1694), senyor de les cavalleries d’Hero, Santa Margalida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó a Calvià.

Al palau de Can Formiguera, la seva casa de Ciutat de Mallorca al costat de la Seu, en el carrer de la Portella, la llegenda diu que el Comte Mal hi va fer construir, amb l'ajuda del diable, la torre que caracteritza aquest edifici per a poder contemplar la seva estimada, una monja del convent de les Clarisses.

En el mateix sentit, la tradició esmenta l'existència d'una galeria subterrània que comunicava el convent amb el casal.

Font: Viqupèdia

Sant Jordi

Enguany, sant Jordi, també conegut com el dia del llibre, coincidirà amb les vacances de Pasqua. 

Si bé no podrem celebrar aquesta diada a l'escola, tindrem més temps per anar a passejar i mirar les parades de llibres als carrers de Palma. El dissabte, 26 d'abril, a la plaça de la Vila 10h, a Santa Maria, continua la festa amb l'activitat La biblioteca surt al carrer: sembram històries….
representació de “L’arbre poruc” a càrrec d’Es Bruix Teatre, Ball de capgrossos de la Colla de Gegants, i paradetes de venda de llibres nous i vells…

El dia del llibre (23 d'abril)té el seu origen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l'època medieval per als homes pel fet de regalar roses, i des de  1925 de regalar un llibre. Internacionalment, és promoguda per la UNESCO, que va establir-la el 1995.