Tió de Nadal

El tió de Nadal (també anomenat simplement tió, tronc de Nadal, soca, xoca o tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns Aragó^[1] (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal) i Andorra. Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, una caixa, etc. de mides diferents segons convé per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar.

Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l’auguri del renéixer de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.

També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió. És adequada per a referir-se a la festa, però no al tió en si mateix. La paraula té l'origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu, per exemple: "Caga, tió,/ ametlles i torró".


El Tió de la Freita és una tradició i un element característic de la mitologia dels Pirineus i en concret de la Seu d'Urgell similar al Tió de Nadal.
Segons la tradició, els minairons realitzaven joguines als nens. Un dia un personatge anomenat Peirot va segrestar-los i els va condemnar a estar quiets sense fer res. Els joves de la Seu d'Urgell es van enfrontar al Peirot i els van alliberar i aquests com a mostra d'agraïment treballen sense descans a l'interior del Tió de la Freita.
L'any 2009 es va publicar un llibre infantil escrit per Albert Galindo titulat "La Seu d'Urgell", el qual es basa en el Tió de la Freita