XVII Festival internacional de teresetes

Estau preparats per al Festival de teresetes?

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval. Tant pel caràcter com per la indumentària, representa l’ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza aquesta festa: sol anar disfressat d’una manera estrambòtica i en tot moment manté una actitud arrauxada, burleta i descarada. Habitualment apareix el dissabte de carnaval, moment en què comencen les celebracions. Inaugura el cicle carnavalesc amb un discurs que sol repassar en clau satírica les principals efemèrides de l’any i acaba convidant tota la ciutadania a unir-se a la diversió desenfrenada. La resta de dies fins al Dimecres de Cendra es dedica a presidir balls de màscares, rues i tota mena de desfilades.

Finalment, el dimarts de carnaval és jutjat pel seu mal comportament i condemnat a mort. Després de llegir el testament, sempre impregnat pel missatge de gaudir de la vida despreocupadament, és cremat en un lloc públic. Agafant el Rei Carnestoltes com a boc expiatori: d’aquesta manera es representa el final del període de carnaval i l’inici de la Quaresma, set setmanes presidides per l’austeritat i l’abstinència.
 A Menorca i a pobles de Mallorca com Algaida, aquest personatge rep el nom de Camestortes.
 http://www.festes.org/directori.php?id=989

Mites, contes i rondalles

A les aules d’infantil i de primària, contes, mites i llegendes són un eina molt interessant per a realitza un treball significatiu, i és ben sabut i demostrat que als infants més grans, de 1r, 2n i 3r cicle de primària i fins i tot als universitaris i adults en general, els contes i les rondalles ens serveixen per comprendre aquest món tan complicat. Malauradament, es deixa d'utilitzar a mesura que es dona un major pes a determinats continguts. 

CONTES I RONDALLES

• Rondalla o conte popular: S’entén per rondalla tota narració que tengui un origen folklòric (contes populars de transmissió oral, contes tradicionals, contes clàssics). Hi ha hagut diversos recopiladors d’aquestes rondalles (Alcover, els germans Grimm, Perrault…)
• Conte: Són narracions d'autor, escrites.
•  Llegenda i mite: Les llegendes i els mites són històries que, de manera tradicional, es consideren com a verdaderes, però se situen, els mites, en un moment ancestral, en certa forma en l'origen del món. Les llegendes se situen en un temps més recent, quan el món era molt més semblant a l'actual. Les llegendes, en general, tenen éssers humans com els seus personatges principals, mentre que els mites tracten generalment personatges sobrehumans, com per exemple els deus. La distinció entre mite, llegenda i conte popular suposa una eina útil per a la classificació o agrupació dels contes tradicionals. En moltes cultures, és difícil traçar una línia clara entre el que són mites i el que són llegendes. Fins i tot els mites i els contes populars no són completament diferents. Una història pot ser considerada veritable en una societat –i per tant ser un mite–, però pot ser considerada com a ficció en una altra societat –i, per tant, és un conte popular–. De fet, quan un mite perd el seu estatus com a part d'un sistema religiós, sovint adquireix trets més típics dels contes populars amb els seus protagonistes que anteriorment eren de naturalesa divina i que ara han estan reinterpretats i són herois humans, gegants o fades, personatges de caràcter fantàstic.
  

Malgrat els seus orígens, també podem trobar una rondalla escrita i, transmetre un conte de forma oral.

Però perquè és tan important escoltar i contar contes?  

L’escolta de contes i rondalles afavoreixen:

• Efectes saludables per a la imaginació.
• La transmissió del nostre llegat cultural i el de la humanitat. Són fragments de saviesa de temps antics,
• Realitats que persisteixen durant tota la nostra vida en les més profundes experiències anímiques. Transmeten símbols, arquetips, imatges…
• El goig i l’alegria. Serveixen per crear situacions de rialla espontània dins l’aula i endinsar-se en el món de l’humor. Tot això a partir d’ironies, tractament de l’absurd, situacions irreals, impossibles o còmiques, model irònic i de creació d’expectació per part del mestre…
• La curiositat dels infants i d’interès espontani del que és bell i bo.
• La resolució de conflictes, són la millor representació per a la sensibilitat infantil, provoquen sentiments del que és just o injust.
• La possibilitat de la metamorfosi, no hi ha dificultat o problema humà ni cap situació que quedi fora de la seva saviesa, fins i tot el granot més lleig pot convertir-se en un príncep. Ensenyen els infants a lluitar contra les dificultats de la vida…
• Una manera lúdica i atractiva d'introduir temes curriculars i educació en valors. A partir d’ells es pot treballar: un racó, una recepta, un valor o una actitud (respecte, diversitat, solidaritat..), una dramatització, un debat (argumentació, formulació d'hipòtesis, comparació…), una unitat didàctica de medi (mamífers, aus, rèptils...), d'educació artística (representació plàstica: colors, estils, tècniques, alfabet visual…) i musical (representació musical: notes, instruments, audicions, traduir d'un llenguatge a un altre).
• L’hàbit d’atenció l’ajuden a aprendre a escoltar.

El Llopvolant

 Fa mesos, al diari Ara es parlava del Llopvolant, un ésser estrany que era ben conegut pels nostres padrins, que vivien a la pagesia.
Segons uns, es tracta d’un animaló volador que molesta i pica el bestiar. I devia ser ben empipador perquè en aquell temps no llevaven mai les teranyines de les boveres, perquè, si hi entrava, hi quedàs enganxat. Això sí, poca gent era capaç de descriure-lo, en realitat, ningú l’havia arribat a veure mai, aquell llucifer, i que just se'n sentia parlar als vells.

El Diccionari Alcover-Moll, diu que es tracta d’un insecte semblant al borinot i de picada dolorosa. Una segona entrada, però, el descriu com una malaltia infecciosa del bestiar de llana.

Per tal d’anar afinant de quin animaló malavidós es tractava, havien provat de demanar-ho a altres pagesos. Segons Jaume Remolest, pagès de Felanitx, el llopvolant és un mal mortal que pega al bestiar, invisible “com un microbi”. L’ha sentit anomenar més d’un pic, però no l’ha vist mai. Jaume, de 63 anys, recorda que uns missatges que feien jornals a Son Prohens anaven endarrer de menjar pollastre i no tengueren altra idea sinó fotre una garrotada a un que borinejava davant unes cases. La madona, en sentir el trull, sortí de les cases i va veure el pollastre que estirava els potons. “I què li ha passat?”, demanà. “El llopvolant l’ha mort!”, contestà un. La madona es va regirar i, mig amagada darrere les portes, demanà que el fessin desaparèixer. I ja ho crec, dins el gavatxet d’aquells dos bergants.

Segons madò Maria, Perdigona, felanitxera de 82 anys, el llopvolant no és animal ni microbi, sinó un llum que corr de nit. Conta que uns carreters, que anaven de Manacor a Felanitx un vespre de boira espessa, sortien seguit seguit del camí fins que s’hagueren d’arribar a aturar. Així varen veure un llumet, que els anava marcant les ginyes del camí. Gràcies a això, arribaren a la vila sense sortir-ne un altre pic.

Madò Antònia Xeta, (Portocolom, 1920) també creu que el llopvolant és un llum que corre, però sense una intenció tan benigna. De fet, el seu padrí “va quedar fora cabells d’un retgiró” per mor del llopvolant. Un vespre li va córrer a darrere el carro tot el camí entre Cas Concos i es Carritxó i va perdre el cantet i el pèl d’aquella eixida.

Segons madò Francisca Gustí, Espinaguera, de 93 anys, és qualque casta d’animaló volador que emprenya el bestiar. No el va poder descriure, però recorda que son pare i el seu padrí tenien privat llevar les teranyines de païsses i boveres per mor d’ell.

Madò Miquela Comas, llombardera de 74 anys, afirma que el llopvolant és un nigul sinistre, que té unes ales negres i un cap amb un bec també negre. Assegura que surt poques vegades i que en va sentir parlar als més vells. El seu marit, l’amo Andreu Felip, saliner de 81 anys, diu que no sap quina ‘etxura’ té, però que ha sentit l’expressió “fa més via que un llopvolant”, com un pic que es va desbocar un cavall.

Toni de Son Vell, pagès de 50 anys de Son Macià, dóna una altra explicació. El llopvolant és un papalló (nocturn) molt perjudicial per als ciurons, perquè pon els ous damunt la planta i les cuques que en surten foraden la bajoca i es mengen els ciurons. Com que és nocturn, no sap ben bé com és.

Tants de caps, tants de barrets! 

Segons un pagès jove, Miquel de Sa Pleta (25 anys): “Llopvolant? No em sona, però m’agrada com a nom per a un grup de Black Methal”.

A internet apareix un treball d’un filòleg català, el Dr. Barnils, que va trescar per Mallorca el 1912. A Manacor va entrevistar pastors i aquests li parlaren del “llop volant”, descrivint-lo com un mal ferest i assegurant que hi havia paratges afectats d’aquest mal. Per la descripció, Barnils creu que es tracta del carbuncle o àntrax, un mal infecciós que pega al bestiar i que pot infectar l’home i produir ferides ferestes. El produeix el bacteri Bacillus anthracis, altres descripcions modernes i científiques van en la mateixa direcció. Per cert, a Son Barba, Manacor, hi ha un lloc anomenat es Mal Volant.

Sigui com sigui, un cúmul de causes poc clares ha fet que el llopvolant pugui ser moltes coses, fins al punt que gairebé totes les persones consultades donen respostes diferents.
 I aquí ve la doble pregunta: vosaltres, n’heu sentit a parlar mai? Serieu capaços de dibuixar-ne un?
Font: Ara Balears
  http://www.arabalears.cat/premium/societat/Pero-que-llopvolant_0_1291671020.html

Del 6 al 10 de maig de 2015. 
http://www.elasticnou.com/festivalteresetes/

Perdut i trobat

Això era un nin que un dia es va trobar un pingüí a la porta de casa. Aleshores, el nin pensà que el pingüí s'havia perdut i que havia de tractar d'ajudar-lo a tornar al Pol Sud. Però, després de moltes aventures, quan arribaren allà, el nin va descobrir que potser el pingüí no s'havia perdut, i en realitat estava buscant una altra cosa.

Què cercava realment el pingüí?

La sessió d'avui, amb els infants de 3er A, ha girat al voltant del llibre Perdut i trobat (una història pausada, sobre el valor de l'amistat, i sobre la importància de tenir amics). Hem combinat la presentació del llibre amb la projecció del curtmetratge basat en aquesta història.

https://www.youtube.com/watch?v=ovHla-bilMo

 

Què són els àlbums il·lustrats?

Es coneix per àlbum  il·lustrat tota obra literària, en general, dedicada al públic infantil, que es caracteritza per unir en una mateixa pàgina un contingut textual i un contingut il·lustrat o imatge. Tots dos es complementen, aportant connexió, coherència i contingut a l'obra. Solen estar editats en tapes dures i són obres de petita extensió (al voltant de la trentena de pàgines).

És un gènere literari propi de la literatura infantil i juvenil (LIJ) relativament recent. Hi ha, però, variants en tots els àmbits: àlbums per a adults (com L'illa, de Armin Greder), àlbums amb molt text (com Dídola, pídola, posa, de Maurice Sendak) i àlbums gairebé sense text.

El seu naixement se situa en la dècada de 1960, tot i que, anteriors a aquesta data, es coneixen exemples de llibres il·lustrats que es podrien emmarcar dins d'aquesta definició. Actualment, aquest gènere, atès que ens trobem en l'època dominada per les imatges, es troba en la seva "edat d'or", ja que són nombroses les editorials que aposten per aquest format, més visual i pràctic a l'hora de transmetre idees que bé poden ser senzilles o complexes.
Els àlbums il·lustrats són un eina molt interessant per treballar aspectes com la lectura, la comprensió i l'expressió oral, la transmissió de valors, la reflexió per part dels alumnes...  
http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lbum_ilustrado
https://culturetacat.wordpress.com/2014/01/22/llibres-com-obres-dart-una-petita-tria-dalbums-il%C2%B7lustrats
http://silviacantos.blogspot.com.es/2013/04/seleccio-dalbums-illustrats-per-regalar.html
http://www.gretel.cat/node/75