dilluns, 17 de novembre del 2014

Pastís per Enemics

Avui la recepta per als grups de 3er no era precisament senzilla! Es tractava de trobar la millor manera de desfer-se dels enemics! Com? El secret està en cuinar un pastís per no tenir enemics?
O millor dit. De no tenir-ne! Ho aconseguirem?

dimecres, 12 de novembre del 2014

Bubotes

Bubota.jpgBubota
Segons la mitologia pròpia de Mallorca, les bubotes (singular bubota), són fantasmes que ronden les cruïlles i cementiris de l'illa per espantar als vius. Tenen l'aparença de persones incorpòries i semitransparents cobertes totalment per grans llençols blancs que els tapen el cap i els braços. Normalment romanen invisibles, aturades en punts concrets però quan es mouen per espantar algú, ho fan levitant per l'aire deixant un rastre que produeix calfreds en els éssers vius.

Diuen a Andratx que hi ha bubotes de molts tipus, encara que les més conegudes i temudes són les que passegen pels cementiris. També n'hi ha però que volten pels paratges que hi ha al voltant de les viles, les que volten per carrers concrets de ciutats o pobles i les que romanen tancades a les cases.

Un tipus molt conegut a les Illes Balears en general és la Bubota Negra o Bubú, representada als infants amb un ninot negre per tal de espantar-los.

Igualment, a les illes es conten històries sobre contrabandistes de cafè, sucre o tabac que durant el temps de la postguerra espanyola feien pactes obscurs amb les bubotes per tal que aquestes foragitessin a possibles guàrdies que els estiguessin empaitant o parant una emboscada. D'aquesta manera el contrabandistes podien continuar amb les seves activitats d'estraperlo sense por de perdre el sac o d'esser detinguts.

Les bubotes que s'avenien a fer aquest tipus de pactes, rebien el nom de Bubotes de Contraban i avui dia són molt difícils de veure, ja que el contrabandistes que coneixien on trobar-les, ja fa temps que no hi són. De tota manera aquest tipus de bubotes van ser freqüentment suplantades per persones que a canvi d'una part del guany que treia el contrabandista, acceptaven disfressar-se de fantasmes per tal de realitzar amb més o menys encert la tasca de les bubotes autèntiques.
Trobareu històries de bubotes i de por al tom  XXIV de les Rondaies Mallorquines, de Mossen Alcover.
Font vikipedia

dimarts, 11 de novembre del 2014

El Jardí Màgic


 Com ja hem publicat en altres ocasions, als Jardins de la Misericòrdia de Palma , s'organitzen periòdicament activitats musicals, de contacontes, en general d'animació a la lectura.Les activitats sempre són a les 11h i en dissabte.

Les properes cites són:
  • El 29 de novembre: Els amics dels somnis, amb la Fada Despistada.
  • El 13 de desembre: Princeses blaves i prínceps encantadors, i l'actuació de l'Excèntric Clownscient.


Àlbum de fotos

La bella dorment

 Aquesta setmana, amb els dos grups de tercer de primària, hem treballat la descripció i el món dels contes, tot combinant la presentació de l'obra Parella a cavall, de V. Kandinsky, amb la narració del clàssic, La bella dorment.
 Hem parlat de la sorpresa, el quadre, i la tècnica emprada pel pintor, de les diferents versions dels contes, i hem acabat amb la narració del conte.


dimarts, 4 de novembre del 2014

El dimoni I

La figura del dimoni pot ser entès des de diferents vessants. 
Per una part, la paraula, que ve del grec daemon, pot designar un esperit molt savi, però no malèfic que serviria per donar explicació als fenòmens naturals com poden ser el foc, la fertilitat, la pluja..., i que tendria el seu origen en les antigues divinitats menors preromanes.
I per un altra part, pot ser també l'esperit maligne, enganyador i destructiu, que recull influències dels déus egipcis, perses i mesopotàmics, és dir, l’ésser maligne propi de les religions del llibre.
D'acord amb la primera accepció, que apareix en moltes llegendes i rondalles, el dimoni, semblant als menairons o als barruguets, tindria cura de les forces naturals (una evolució de la figura mitològica del Faune, caracteritzat per tenir banyes, barba, potes i cua de boc). Es presentaria unes vegades com a benefactor, casolà i familiar, però altres vegades com a perillós i imprevisible.
Possiblement l’origen eclèctic de la figura del dimoni ha afavorit que els diferents pobles de Mallorca hagin acabat per elaborar la seva pròpia interpretació a nivell plàstic, dels dimonis que intervenen en les múltiples festes populars de la geografia de Mallorca.