Mites, contes i rondalles

A les aules d’infantil i de primària, contes, mites i llegendes són un eina molt interessant per a realitza un treball significatiu, i és ben sabut i demostrat que als infants més grans, de 1r, 2n i 3r cicle de primària i fins i tot als universitaris i adults en general, els contes i les rondalles ens serveixen per comprendre aquest món tan complicat. Malauradament, es deixa d'utilitzar a mesura que es dona un major pes a determinats continguts. 

CONTES I RONDALLES

• Rondalla o conte popular: S’entén per rondalla tota narració que tengui un origen folklòric (contes populars de transmissió oral, contes tradicionals, contes clàssics). Hi ha hagut diversos recopiladors d’aquestes rondalles (Alcover, els germans Grimm, Perrault…)
• Conte: Són narracions d'autor, escrites.
•  Llegenda i mite: Les llegendes i els mites són històries que, de manera tradicional, es consideren com a verdaderes, però se situen, els mites, en un moment ancestral, en certa forma en l'origen del món. Les llegendes se situen en un temps més recent, quan el món era molt més semblant a l'actual. Les llegendes, en general, tenen éssers humans com els seus personatges principals, mentre que els mites tracten generalment personatges sobrehumans, com per exemple els deus. La distinció entre mite, llegenda i conte popular suposa una eina útil per a la classificació o agrupació dels contes tradicionals. En moltes cultures, és difícil traçar una línia clara entre el que són mites i el que són llegendes. Fins i tot els mites i els contes populars no són completament diferents. Una història pot ser considerada veritable en una societat –i per tant ser un mite–, però pot ser considerada com a ficció en una altra societat –i, per tant, és un conte popular–. De fet, quan un mite perd el seu estatus com a part d'un sistema religiós, sovint adquireix trets més típics dels contes populars amb els seus protagonistes que anteriorment eren de naturalesa divina i que ara han estan reinterpretats i són herois humans, gegants o fades, personatges de caràcter fantàstic.
  

Malgrat els seus orígens, també podem trobar una rondalla escrita i, transmetre un conte de forma oral.

Però perquè és tan important escoltar i contar contes?  

L’escolta de contes i rondalles afavoreixen:

• Efectes saludables per a la imaginació.
• La transmissió del nostre llegat cultural i el de la humanitat. Són fragments de saviesa de temps antics,
• Realitats que persisteixen durant tota la nostra vida en les més profundes experiències anímiques. Transmeten símbols, arquetips, imatges…
• El goig i l’alegria. Serveixen per crear situacions de rialla espontània dins l’aula i endinsar-se en el món de l’humor. Tot això a partir d’ironies, tractament de l’absurd, situacions irreals, impossibles o còmiques, model irònic i de creació d’expectació per part del mestre…
• La curiositat dels infants i d’interès espontani del que és bell i bo.
• La resolució de conflictes, són la millor representació per a la sensibilitat infantil, provoquen sentiments del que és just o injust.
• La possibilitat de la metamorfosi, no hi ha dificultat o problema humà ni cap situació que quedi fora de la seva saviesa, fins i tot el granot més lleig pot convertir-se en un príncep. Ensenyen els infants a lluitar contra les dificultats de la vida…
• Una manera lúdica i atractiva d'introduir temes curriculars i educació en valors. A partir d’ells es pot treballar: un racó, una recepta, un valor o una actitud (respecte, diversitat, solidaritat..), una dramatització, un debat (argumentació, formulació d'hipòtesis, comparació…), una unitat didàctica de medi (mamífers, aus, rèptils...), d'educació artística (representació plàstica: colors, estils, tècniques, alfabet visual…) i musical (representació musical: notes, instruments, audicions, traduir d'un llenguatge a un altre).
• L’hàbit d’atenció l’ajuden a aprendre a escoltar.