El Llopvolant

 Fa mesos, al diari Ara es parlava del Llopvolant, un ésser estrany que era ben conegut pels nostres padrins, que vivien a la pagesia.
Segons uns, es tracta d’un animaló volador que molesta i pica el bestiar. I devia ser ben empipador perquè en aquell temps no llevaven mai les teranyines de les boveres, perquè, si hi entrava, hi quedàs enganxat. Això sí, poca gent era capaç de descriure-lo, en realitat, ningú l’havia arribat a veure mai, aquell llucifer, i que just se'n sentia parlar als vells.

El Diccionari Alcover-Moll, diu que es tracta d’un insecte semblant al borinot i de picada dolorosa. Una segona entrada, però, el descriu com una malaltia infecciosa del bestiar de llana.

Per tal d’anar afinant de quin animaló malavidós es tractava, havien provat de demanar-ho a altres pagesos. Segons Jaume Remolest, pagès de Felanitx, el llopvolant és un mal mortal que pega al bestiar, invisible “com un microbi”. L’ha sentit anomenar més d’un pic, però no l’ha vist mai. Jaume, de 63 anys, recorda que uns missatges que feien jornals a Son Prohens anaven endarrer de menjar pollastre i no tengueren altra idea sinó fotre una garrotada a un que borinejava davant unes cases. La madona, en sentir el trull, sortí de les cases i va veure el pollastre que estirava els potons. “I què li ha passat?”, demanà. “El llopvolant l’ha mort!”, contestà un. La madona es va regirar i, mig amagada darrere les portes, demanà que el fessin desaparèixer. I ja ho crec, dins el gavatxet d’aquells dos bergants.

Segons madò Maria, Perdigona, felanitxera de 82 anys, el llopvolant no és animal ni microbi, sinó un llum que corr de nit. Conta que uns carreters, que anaven de Manacor a Felanitx un vespre de boira espessa, sortien seguit seguit del camí fins que s’hagueren d’arribar a aturar. Així varen veure un llumet, que els anava marcant les ginyes del camí. Gràcies a això, arribaren a la vila sense sortir-ne un altre pic.

Madò Antònia Xeta, (Portocolom, 1920) també creu que el llopvolant és un llum que corre, però sense una intenció tan benigna. De fet, el seu padrí “va quedar fora cabells d’un retgiró” per mor del llopvolant. Un vespre li va córrer a darrere el carro tot el camí entre Cas Concos i es Carritxó i va perdre el cantet i el pèl d’aquella eixida.

Segons madò Francisca Gustí, Espinaguera, de 93 anys, és qualque casta d’animaló volador que emprenya el bestiar. No el va poder descriure, però recorda que son pare i el seu padrí tenien privat llevar les teranyines de païsses i boveres per mor d’ell.

Madò Miquela Comas, llombardera de 74 anys, afirma que el llopvolant és un nigul sinistre, que té unes ales negres i un cap amb un bec també negre. Assegura que surt poques vegades i que en va sentir parlar als més vells. El seu marit, l’amo Andreu Felip, saliner de 81 anys, diu que no sap quina ‘etxura’ té, però que ha sentit l’expressió “fa més via que un llopvolant”, com un pic que es va desbocar un cavall.

Toni de Son Vell, pagès de 50 anys de Son Macià, dóna una altra explicació. El llopvolant és un papalló (nocturn) molt perjudicial per als ciurons, perquè pon els ous damunt la planta i les cuques que en surten foraden la bajoca i es mengen els ciurons. Com que és nocturn, no sap ben bé com és.

Tants de caps, tants de barrets! 

Segons un pagès jove, Miquel de Sa Pleta (25 anys): “Llopvolant? No em sona, però m’agrada com a nom per a un grup de Black Methal”.

A internet apareix un treball d’un filòleg català, el Dr. Barnils, que va trescar per Mallorca el 1912. A Manacor va entrevistar pastors i aquests li parlaren del “llop volant”, descrivint-lo com un mal ferest i assegurant que hi havia paratges afectats d’aquest mal. Per la descripció, Barnils creu que es tracta del carbuncle o àntrax, un mal infecciós que pega al bestiar i que pot infectar l’home i produir ferides ferestes. El produeix el bacteri Bacillus anthracis, altres descripcions modernes i científiques van en la mateixa direcció. Per cert, a Son Barba, Manacor, hi ha un lloc anomenat es Mal Volant.

Sigui com sigui, un cúmul de causes poc clares ha fet que el llopvolant pugui ser moltes coses, fins al punt que gairebé totes les persones consultades donen respostes diferents.
 I aquí ve la doble pregunta: vosaltres, n’heu sentit a parlar mai? Serieu capaços de dibuixar-ne un?
Font: Ara Balears
  http://www.arabalears.cat/premium/societat/Pero-que-llopvolant_0_1291671020.html