El dimoni I

La figura del dimoni pot ser entès des de diferents vessants. 

Per una part, la paraula, que ve del grec daemon, pot designar un esperit molt savi, però no malèfic que serviria per donar explicació als fenòmens naturals com poden ser el foc, la fertilitat, la pluja..., i que tendria el seu origen en les antigues divinitats menors preromanes.

I per un altra part, pot ser també l'esperit maligne, enganyador i destructiu, que recull influències dels déus egipcis, perses i mesopotàmics, és dir, l’ésser maligne propi de les religions del llibre.

D'acord amb la primera accepció, que apareix en moltes llegendes i rondalles, el dimoni, semblant als menairons o als barruguets, tindria cura de les forces naturals (una evolució de la figura mitològica del Faune, caracteritzat per tenir banyes, barba, potes i cua de boc). Es presentaria unes vegades com a benefactor, casolà i familiar, però altres vegades com a perillós i imprevisible.

Possiblement l’origen eclèctic de la figura del dimoni ha afavorit que els diferents pobles de Mallorca hagin acabat per elaborar la seva pròpia interpretació a nivell plàstic, dels dimonis que intervenen en les múltiples festes populars de la geografia de Mallorca.