La bella dorment

 Aquesta setmana, amb els dos grups de tercer de primària, hem treballat la descripció i el món dels contes, tot combinant la presentació de l'obra Parella a cavall, de V. Kandinsky, amb la narració del clàssic, La bella dorment.
 Hem parlat de la sorpresa, el quadre, i la tècnica emprada pel pintor, de les diferents versions dels contes, i hem acabat amb la narració del conte.

El dimoni I

La figura del dimoni pot ser entès des de diferents vessants. 

Per una part, la paraula, que ve del grec daemon, pot designar un esperit molt savi, però no malèfic que serviria per donar explicació als fenòmens naturals com poden ser el foc, la fertilitat, la pluja..., i que tendria el seu origen en les antigues divinitats menors preromanes.

I per un altra part, pot ser també l'esperit maligne, enganyador i destructiu, que recull influències dels déus egipcis, perses i mesopotàmics, és dir, l’ésser maligne propi de les religions del llibre.

D'acord amb la primera accepció, que apareix en moltes llegendes i rondalles, el dimoni, semblant als menairons o als barruguets, tindria cura de les forces naturals (una evolució de la figura mitològica del Faune, caracteritzat per tenir banyes, barba, potes i cua de boc). Es presentaria unes vegades com a benefactor, casolà i familiar, però altres vegades com a perillós i imprevisible.

Possiblement l’origen eclèctic de la figura del dimoni ha afavorit que els diferents pobles de Mallorca hagin acabat per elaborar la seva pròpia interpretació a nivell plàstic, dels dimonis que intervenen en les múltiples festes populars de la geografia de Mallorca.

El drac de na Coca

 Una de les llegendes més populars de Ciutat és del Drac de Na Coca. Conta la llegenda que en el segle XVII un temible drac vivia en el laberint de clavegueres de la ciutat de Palma. Aprofitava les nits per a sortir al carrer i sembrar el pànic entre la població, ja que devorava a qui es posés al seu abast. Aquells pocs qui amb sort van aconseguir escapar a la voracitat de la bèstia, la descrivien d’enormes dimensions, coberta d’escates i amb una llarga cua serpentejant que arrossegava rere les seves quatre potes. Ningú s’atrevia a plantar-li cara. 
Una nit, el cavaller Bartomeu Coch, governador d'Alcúdia, va arribar a la ciutat de Palma per a cortejar a la seva enamorada. Va entrar per les murades, es va endinsar pel carrer de la Portella fins a arribar a la casa de la seva estimada. Conversant amb ella estava quan els va sorprendre el drac. El cavaller, fent honor al seu nom, va respondre hàbilment desembeinant la seva espasa i finalment va donar mort al rèptil. Bartomeu Coch el va agafar i el va arrossegar fins a la finestra de la seva estimada, a qui l’hi va oferir com prova del seu amor. 
Adornada o no per la imaginació popular, la història diuen que va succeir. I de fet, en el Museu Diocesà s’hi exposa l’exemplar momificat de la llegenda del Drac de Na Coca; una donació que van fer els descendents del Capità Coch a principis de segle XX. Just enfront del museu, el turista atent, hi podrà trobar també una escultura d’un drac grimpant per les parets d’un edifici. 
Precisament per a conèixer aquestes històries i situar-se en aquests escenaris reals, petjades de la història popular es realitzen itineraris nocturns i diurns on es reviuen les històries i llegendes de Palma.

IB3
Dracs de llegenda

Les mopis

Mopi (pl. mòpies) Mopius querux.Les Mopis són unes criatures misterioses que viuen a les Balears des de temps immemorials, sempre amagades entre la vegetació, sobre els arbres i a qualsevol racó. Sempre surten de nit i ningú coneix ben bé la seva forma, però les seves aparicions són documentades fins hi tot a les Rondalles Mallorquines de Mossèn Alcover ( Jordi d’es Racó). Es caracteritzen pel seu caràcter silenciós i aquest fet juntament amb els seus hàbits nocturns els fan mals de trobar i son poques les vegades documentades que algú n’ha pogut caçar una. L’habitat del Mopi es reparteix per tota l’orografia de les Illes, però és a Mallorca i sobre tot a la Serra de Tramuntana on es troba la colònia de Mopis més nombrosa, preferint boscos espessos i llocs apartat de la civilització. De la seva alimentació poc se’n sap , de fet es desconeix quin són el seus costums alimentaris bàsics , el que si és cert és que la seva adaptació a l’entorn és excepcional i tant pot trobar refugi i alimentació dins un estable , com es pot amagar dins els parcs de les mateixes ciutats, traient l’aliment directament de les escombraries o dels comerços tancats.

Obviament no en podem adjuntar cap il·lustració però sí que les hem sentides, i si algun dia, amics i amigues lectors i lectores n'aconseguiu una imatge, vos pregam que ens la faceu arribar. Per part nostra ens comprometem també a seguir cercant!

Molta sort en aquesta recerca científica!
 MITCAT

Tots Sants

S'acosta la nit de Tots Sants i avui hem parlat de l'origen cèltic de la celebració.

Hem iniciat l'activitat amb una sorpresa que els infants havien d'endevinar (unes castanyes), a continuació hem parlat dels celtes i les seves creences i com a cloenda de la sessió hem contat una història de por!

La castanyada

Aquesta setmana, amb els infants de segon cicle treballam el conte La Castanyada.

 Vet aquí que la tardor ja ha arribat el poble. Els dies s'escurcen, els arbres perden les fulles i una flaire de castanyes torrades ha perfumat tots els carrers. Tothom s'afanya a tancar-se a casa per menjar moniatos i castanyes torrades!
Tothom? No, tothom no! En Pere Ceballot, com sempre despistat , no ha pres les precaucions tradicionals en la nit de Tots Sants!


Un conte divertit que introdueix als infants de primer i segon cicle en les tradicions de la nit de Tots Sants.

Mentre esperam que el temps propi de la tardor faci acte de presència, vos proposam, com a complement de l'activitat, fer un repàs del vocabulari dels elements propis d'aquesta estació.

• La tardor 
• Presentació de poemes
• Bolets

FIET 2014

La Fira de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears (FIET),  des de l’any 2002 se celebra a Vilafranca de Bonanya i plega milers de persones i desenes de companyies i professionals de la gestió teatral, per convertir Vilafranca en un aparador del teatre per a infants i joves fet a les Illes i més enllà de les nostres fronteres.  

Com en les passades edicions, Vilafranca esdevé un espai de mostra, d’intercanvi d’experiències i projectes, on programadors i públic familiar i jove poden gaudir dels millors espectacles de teatre i animació de qualitat. 
A més a més, també s’han  programat espectacles adreçats als centres educatius. Tots els centres educatius estan convidats a participar a les diferents propostes teatrals programades especialment per a ells i adreçades a totes les edats.