Hem iniciat l'activitat amb una sorpresa que els infants havien
d'endevinar (unes castanyes), a continuació hem parlat dels celtes i les
seves creences i com a cloenda de la sessió hem contat una història de por!
dijous, 30 d’octubre del 2014
dilluns, 27 d’octubre del 2014
La castanyada
Aquesta setmana, amb els infants de segon cicle treballam el conte La Castanyada.Vet aquí que la tardor ja ha arribat el poble. Els dies s'escurcen, els arbres perden les fulles i una flaire de castanyes torrades ha perfumat tots els carrers. Tothom s'afanya a tancar-se a casa per menjar moniatos i castanyes torrades!
Tothom? No, tothom no! En Pere Ceballot, com sempre despistat , no ha pres les precaucions tradicionals en la nit de Tots Sants!
Un conte divertit que introdueix als infants de primer i segon cicle en les tradicions de la nit de Tots Sants.
Mentre esperam que el temps propi de la tardor faci acte de presència, vos proposam, com a complement de l'activitat, fer un repàs del vocabulari dels elements propis d'aquesta estació.
dijous, 16 d’octubre del 2014
FIET 2014
La Fira de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears (FIET), des de l’any 2002 se celebra a Vilafranca de Bonanya i plega milers de persones i desenes de companyies i
professionals de la gestió teatral, per convertir Vilafranca en un
aparador del teatre per a infants i joves fet a les Illes i més enllà de
les nostres fronteres. Com en les passades edicions, Vilafranca esdevé un espai de mostra, d’intercanvi d’experiències i projectes, on programadors i públic familiar i jove poden gaudir dels millors espectacles de teatre i animació de qualitat.
A més a més, també s’han programat espectacles adreçats als centres educatius. Tots els centres educatius estan convidats a participar a les diferents propostes teatrals programades especialment per a ells i adreçades a totes les edats.
dilluns, 13 d’octubre del 2014
Follets, manairons, fameliars...
La gent menuda
Aquest curs hem reprès la tasca d'acondicionar la biblioteca per poder-la utilitzar. Curiosament ens estam trobant amb coses fora de lloc, objectes inesperats... Podria ser obra d'un petit geni?
Els nostres genis menuts
estan segurament emparentats amb els penats romans, els
gnoms de les muntanyes nòrdiques o amb els nans minaires
que custodiaven els tresors subterranis. Però els nostres genis
menuts tenen un caire més casolà: viuen a les cases amb la gent,
són d'un tarannà trapasser i murri però normalment no són ni
venjatius ni cruels. Els follets, la denominació dels quals
varia segons la geografia -esquitxó, esperit, minairó, foc follet,
ventada, nan, gnom, dimoni boiet, fameliar- mostren, però, trets
similars.
On son avui els follets? No ho sabem, però
difícilment sabrien circular pels nostres pisos estrets, sense
racons, ni secrets, ni misteris, amb el televisor tot el dia engegat,
sense llocs d'ombra, sense el caliu de la llar de foc, sense portes
que grinyolin, ni escletxes per on xiuli el vent...(Mitcat)
Les dones d'aigua
Les dones d'aigua
(també dites encantades, aloges,goges o paitides) són éssers de la
mitologia popular. Són figures femenines que habiten en indrets com
estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i
grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües
i llacs de cristall subterranis.
Les dones d'aigua sovint prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, llargues cabelleres daurades o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, que destrenades els cauen fins als peus. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos, o també amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Sovint són joves i encara que no tornen velles; són mortals. Això sí, arriben a viure més de mil anys.
Les dones d'aigua sovint prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, llargues cabelleres daurades o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, que destrenades els cauen fins als peus. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos, o també amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Sovint són joves i encara que no tornen velles; són mortals. Això sí, arriben a viure més de mil anys.
Les trobam a
Occitània, les daunas d'ayga; a l'Alvèrnia, les danne d'aigüe; a
l'Aragó, les moras; a Astúries, les xanes; a Euskadi, les lamiak i
a Cantàbria, les anjanas o mozas de agua.
Poden ser genis que
afavoreixen els naixements i la fertilitat, que donen vida i
regeneren constantment la creació. En aquests casos, la relació
d'aquestes deïtats aquoses amb els humans sol ser favorable, però
sempre torbadora: vetllen pels infants des que acaben de néixer, els
eduquen i ensenyen a tenir voluntat d'heroi; però, de vegades els
roben, se'ls enduen, per ensinistrar-los millor a sa manera. Tenen
poders per guarir malalties, però també per ofegar i per fer
perdre. Atrauen irresistiblement per amor, fins a l'oblit de la seva
pròpia personalitat, per part dels seduïts. S'explica casos, en què
han arribat a viure durant anys amb un marit que sabia, o no, que era
una dona d'aigua, fent-se passar durant tot el temps com una dona
normal i corrent, amb la condició de no fer alguna cosa que
s'assenyala com a tabú. Si algun dia, l'home, es desfà del tracte,
o l'incompleix per descuit, adéu-siau, s'ha dit, que la dona d'aigua
desapareixerà, i no la tornarà a veure mai en la seva vida.
A
Mallorca, la més coneguda és na Maria Enganxa, que segons la
tradició viu dins tots els pous i cisternes i amb un ganxo se'n
porta dins l'aigua als nins agosarats que guaiten per
coll del pou. En aquest cas, la dona d'aigua ni és bella ni precisament bondadosa!
divendres, 10 d’octubre del 2014
El Jardí Màgic
El Jardí Màgic és un cicle d'activitats que es realitza als Jardins de La Misericòrdia, a Palma, i sempre en dissabte.
http://www.conselldemallorca.net/?id_section=1&action=news&id_article=20806&id_parent=1
Demà, dissabte 11 octubre, a les 11h 00', l'actuació correrà a càrrec dels components d'Arsis Produccions Musicals, que posaran en escena l'espectacle 'En Joan des fabiolet'. La representació va especialment adreçada al públic infantil i familiar i englobarà diverses escenes de teatre, música i literatura.
dimarts, 7 d’octubre del 2014
El Comte Mal
.
El Comte Mal és en certa forma l'equivalent
mallorquí del Comte Arnau de Catalunya.
Aquest personatge, segons una de les llegendes de les que n'és protagonista, estaria
condemnat a vagar durant tota l’eternitat com a una ànima en pena sobre un
cavall flamíger i verd fosforescent, per a redimir
les seves malifetes.
Aquest comte realment nomia Ramon
Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét. Era el segon comte de Santa Maria
de Formiguera (1627-1694), senyor de les cavalleries d’Hero, Santa Margalida, Alcudiola,
Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó a Calvià.
Al palau de Can Formiguera, la seva casa de Ciutat de Mallorca al costat
de la Seu, en el carrer de la Portella, la llegenda diu que el Comte
Mal hi va fer construir, amb l'ajuda del diable, la torre que
caracteritza aquest edifici per a poder contemplar la seva estimada, una
monja del convent de les Clarisses.
En el mateix sentit, la tradició esmenta l'existència d'una galeria subterrània que comunicava el convent amb el casal.
Font: Viqupèdia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)